Micro reflexions quotidianes

non lo so... mai

2011-11-27T02:42:00.004+01:00

Che fai?
Dove vai?
Non lo sai... mai
Se solamente cammini, non arriverai

Fermati un attimo.
Ascolta.
Senti.

Che c'è?
Buio.
Silenzio.
Niente.

E adesso?

Non lo so... mai

Jo de gran vull ser...

2011-11-03T22:33:00.002+01:00

Jo encara no he decidit què vull ser de gran...

Potser si no m'ho haguessin preguntat tantes vegades al llarg de la meva existència ho tindria més clar.
Potser si m'haguessin deixat jugar una mica més i pensar una mica menys ara ho sabria.
Potser si m'haguessin ensenyat a gaudir el present, veuria el futur que vull per a mi.
Pot ser...

o potser senzillament és que no vull ser mai gran.

Que sempre t'acompanyi l'il·lusió d'un petit (:

En 10 metres quadrats

2010-02-15T20:54:00.001+01:00

0ºC
cafè i tabac
mandarines
una nevera "plena"

no tinc cadira...
hi ha plats per rentar
tinc la sensació de passar-me el dia rentant plats
rentant plats i mirant pel·lícules

demà potser vaig d'excursió
a la neu
a fer fotos
i angelets

san miguel i heineken
en un irish pub
catalans
francesos
grecs
italians

curiosa combinació

no sé si berenar o sopar
però tinc gana

enciam de 3 gustos
galletti mulino bianco
sopa de sobre
frankfurts de 10 cèntims
sacarina

tinc una pissarra amb la foto del ràfting
però no sé què dibuixar-hi

l'edredon de vaques i cors
en un llit-balancí-hamaca

al balcó encara hi fa fred
la neu encara està a prop
a la "colina" de l'Anne-Laure

el pin de la targeta té 5 xifres
cinc
ni quatre ni sis

no hi ha números de 5 xifres a la meva vida
no n'he trobat cap

i ahir el barça va perdre
contra l'Atlètic
millor aquest que el de l'anada [(:]
però guanyarem la Champions

i l'Hispano
i les fases

una coca-cola light
un golden virgina
un cafè
una llista
sóc addicta a les llistes

in boca lupo!

Ciao!

2009-12-01T23:42:00.000+01:00

Solamente voglio scrivere qualcosa in italiano ma non so cosa dire.
Potrei parlare di Torino... ma non è interessante, vero?

Posso parlare del cibo! Sono brava!

no...
forse...

Ciao! Mi chiamo Anna e sono catalana. Ho 23 anni zzzzZZZzzzzzZZzzzzz...

Meglio mi zittisco!

Cazzo! Non so dire niente!

Allora... solamente posso dire:

Ciao! :)

The Eternal sunshine of the spotless mind!

2009-10-31T17:28:00.000+01:00

How happy is the blameless vestal's lot!
The world forgetting, by the world forgot.
Eternal sunshine of the spotless mind!
Each pray'r accepted, and each wish resign'd;

Labour and rest, that equal periods keep;
"Obedient slumbers that can wake and weep;"
Desires compos'd, affections ever ev'n,
Tears that delight, and sighs that waft to Heav'n.

Grace shines around her with serenest beams,
And whisp'ring angels prompt her golden dreams.
For her th' unfading rose of Eden blooms,
And wings of seraphs shed divine perfumes,
For her the Spouse prepares the bridal ring,
For her white virgins hymeneals sing,
To sounds of heav'nly harps she dies away,
And melts in visions of eternal day.

Eloisa to Abelard - Alexander Pope (1717)

Clementine: Joely?
Joel: Yeah Tangerine?
Clementine: Am I ugly?
Joel: Uh-uh.
Clementine: When I was a kid, I thought I was. I can't believe I'm crying already. Sometimes I think people don't understand how lonely it is to be a kid, like you don't matter. So, I'm eight, and I have these toys, these dolls. My favorite is this ugly girl doll who I call Clementine, and I keep yelling at her, "You can't be ugly! Be pretty!" It's weird, like if I can transform her, I would magically change, too.
Joel: [kisses Clementine] You're pretty.
Clementine: Joely, don't ever leave me.
Joel: You're pretty... you're pretty... pretty... (Mierzwiak! Please let me keep this memory, just this one.)

Edit: millor en versio original

No és el que dius sinó des d'on ho dius

Ser paranoide (I)

2009-09-15T23:14:00.000+02:00

- Ni siquiera me molesto en observaros.
Seres subdesarrollados.
No merece la pena gastar energía en eso.

¿De dónde salís?
¿Quién os viste?
¿Por qué os creéis tan especiales?

Sacos de ordinariez.
Todos iguales.
Todos.

Ninguno advertió mi presencia.

En cualquier momento podría atacar a traición.
Podría.
Nadie sabría quien ha sido.
Nadie me había visto antes.
Nadie.

...

¿Nadie?

Mentira.

Un par de ojos me buscan, unos metros más allá. Me persiguen.
No es la primera vez.
Esos ojos conocen mi existencia.

Mierda.

Dejadme en paz.
No hay nada de especial en mi. En mi cara. En mi silencio.

¡Dejadme en paz!

No. Así no.
Sin perder la calma.

Ojos, seguid al rebaño.
Olvidad que algún día estuve ahí.

¿Que habéis visto en mí? Nada. ¿Es eso?
La nada os inquieta.
Estáis rodeados de nada. ¿Por qué yo?

Dejadme.

Es cansado huir siempre.
Pero también perseguir siempre.

Voy a ganaros.

- Eso ya lo veremos.

...

NUFAL

2009-09-07T17:15:00.000+02:00

Wasting time looking for something that doesn't exist,
asking questions that are not going to be answered.
However,
there's the need to know the truth, the "Why?".

Some light in the dark,
one smile in the sadness,
a little bit of courage in the fear.

Go on,
building your own way,
even if it's just a stony and dusty track.

What else?

Maybe it's never enough...
Greed it's going to destroy the world,
to kill the people.

keep walking has no sense...

go on or stay it's just the same crappy thing.

2009-08-27T18:43:00.000+02:00

- El Club de la Lucha (Fight Club) -

Aquesta pel·lícula té un poder únic: quan l'acabes de veure, et sents tan idiota, tan estafada, tan enganyada, que necessites tornar-la a veure per entendre-la o per trobar-hi algun error que justifiqui els teus raonaments. T'enganya. Deliberadament.

Prova de tornar a veure-la... Processa de nou la història, minut a minut, fet a fet. De sobte, davant teu apareix una pel·lícula completament diferent. Els motius, els objectius, les motivacions, les interpretacions no tenen res a veure. I et sents frustrat perquè t'han enganyat vilment i la teva (SANTA!) inocència no ho ha volgut desxifrar fins al final...

En el cas d'aquesta pel·lícula, li agraïrem a la nostra ment que ens hagi mantingut enganyats per poder experimentar el que el director, el guionista, els actors, etc. han planejat per a nosaltres.

El cinema és com la vida mateixa. Una pel·lícula pot ser la teva història. Assegut davant de la pantalla, pots reviure-ho amb idèntica intensitat.

Per tots aquells que s'han sentit desesperadament estafats algun cop, però que, com si es tractés d'una pel·lícula, no han fet res per canviar-ho. Per tu. I per mi.

Holaaa..?

2009-06-16T23:49:00.000+02:00

Fa dies que penso "Ai... tinc ganes d'escriure alguna cosa al blog, que el tinc molt abandonat..." però estant d'examens una no pot caure en segons quin tipus de temptacions, i m'hauria sentit molt culpable si, enlloc de clavar els colzes sobre de la taula, baixar el cap i aguantar durant hores en aquesta posició, hagués estat perdent el temps davant de la pantalla de l'ordinador escrivint qualsevol xorrada com les que es passegen per aquesta pàgina.

Per això, malgrat les enormes ganes que tenia de deixar anar alguna parida i quedar-me tan ample, vaig aconseguir resistir la temptació i fins ara he aguantat estoïcament... em vaig proposar no perdre el temps en coses com aquestes fins que acabi els examens el dia 18 de juny i això és el que penso fer!

aquesta mini-tonteria és només per dir que d'aquí poc hi tornarem "seriosament"... muak!

Esto no es serio, señores!

2009-02-14T08:12:00.000+01:00

Cualquier periódico, telediario o programa de actualidad (entre los cuales no está ¿Dónde estás corazón? ni El programa de Ana Rosa) se hacen eco estos días de las tramas de corrupción y espionaje entre algunos miembros del PP. Cada día tenemos información nueva sobre el tema o alguna declaración morbosa de alguno de sus incondicionales.

No es que sea muy amiga de este partido, la verdad... así que no me siento especialmente traicionada cuando me pongo al día sobre las azañas de esta gente. Pero eso no quiere decir que no me joda! La política, en España, hace mucho tiempo que es cosa de dos (quien no se lo crea, que pregunte a Llamazares) y lo demás, es comparsa. Así que si uno de ellos invierte todas sus fuerzas en batir récords de apariciones en tv, aunque para ello tengan que espiar, robar o matar (seguramente con la secreta intención de conseguir, dentro de algunos meses, una entrevista en Telecinco cobrando más de 300.000 euretes), si el partido en cuestión se borra de una manera tan fulgurante del mapa político, el término "oposición" empieza a provocar carcajadas.

Esto empieza a parecer una película, española, por supuesto! Obviamente con Santiago Segura de director. Hasta los personajes tienen ese aire rancio y esperpéntico para un film de este tipo: Gallardón, sus cejas y su gracia natural (debe tener raíces andaluzas); Espe, con sus chistes y su peinado años 80; Rajoy y su cara de "me se va a abé un follón que no sabe ni donde sa metio"; y demás personajillos con bigote de fachas... si, de facha! Los punkies llevan cresta y los fachas, unos mostachos muy característicos, ideales para una película de Torrente o, si me apuras, de Mortadelo y Filemón.

Siempre dicen que no hay que fiarse de las apariencias, y hay gente muy espavilada que juega con eso. Se dejan bigote de mafioso para que los demás digamos: "es tan obvio que es un señor corrupto, que ¡seguro que es la mar de buena persona!"... A partir de ahí, ya es jugar a rizar el rizo: "es un señor corrupto que se deja bigote para que la gente piense que no es corrupto" y sigue "es tan obvio que es un señor corrupto que se deja bigote para que la gente piense que no es corrupto, que seguro que es la mar de buena persona"... así, hasta el infinito. El señor con bigote está corruptizado, ¿quien lo descorruptizará? El descorruptizador que lo descorruptice, buen descorruptizador será! En todo caso, seguro que Garzón, no!

¡¡Qué hombre!! ¡Es el Leo Messi de los tribunales! ¡El Grissom español! Cuando hay un caso chungo, ahí está Garzón, el juez mediático, el que lucha contra todos los malos malotes del país... que no os extrañe que cuando se jubile, le conceda una entrevista a Jordi González en la Noria (o el heredero en ese momento). Aunque, claro está, el caché del enemigo #1 de los malotes será muchisíísimo más alto que el de un tio con mostacho (¡teoría confirmada!) que lo único que hizo es robar unos cuantos quiletes...

En fín, señores... entre la crisi económica, la de la Pantoja y Cachuli, la del PP y la del Real Madrid, tenemos tema para llenar páginas y páginas de chorradas durante unos meses. Muy probablemente, eso es lo que haremos pero para hoy es suficiente.

A cascarla!

Ei

2009-01-22T10:15:00.000+01:00

Tot i que ara si que si que si que sé del cert que ja només hi entro jo en aquesta pàgina, he decidit aguantar, contra viento y marea, per tenir algun lloc on escriure el que em surti dels collons quan estigui avorrida o motivada...

Ho sento molt per la meva gran fan Ada, però em resisteixo a fer un blog específic de psicologia o bàsquet o de macramé, que també és una de les meves grans pasions! De fet, l'èxit seria si fa o no fa el mateix però jo m'hauria d'estrujar molt més la sesera per poder escriure alguna cosa (decent o no)... i aquestes activitats són molt dures, especialment pels estudiants en època d'examens.

Ah ah aaaaah!!! per cert!!! que ahir vaig descobrir que tindré 3 setmanetes de vacances (de la uni, és a dir, vacances de matins) i m'agradaria aprofitar-les! Així que llanço un missatge a la meva audiència fidel: si teniu alguna proposta de què fer amb aquest temps lliure, envieu-la la paraula vacas. i el vostre missatge al 1010 o escribiu un comentari en aquest mateix post.

Nota: Ada, no acceptaré propostes del tipus "inverteix el temps en remodelar el teu blog i fer-lo sobre un tema específic".

Les opcions que tinc a la meva llista, de moment, són una mica pobres... ahí va:
1r - Dormir
2n - Dormir
3r - Dormir
4t - Rentar el cotxe
5è - Anar a comprar algun trapito a les rebaixes
6è - Underclap
7è - Dormir
8è - Anar al gimnàs...

Ale... piru a esmorzar! Espero propostes!! ¬¬'

the end...

2008-12-06T13:23:00.000+01:00

Buenu... es podria dir que l’experiència del meu magnífic blog acaba aquí. Un dia tens la genial idea de fer-te’n un i comences amb moltes ganes, però en cap moment passa pel teu cap que és una cosa que requereix inspiració i ganes... Doncs bé, jo tot el que no tinc d’inspirada, ho tinc de vaga. A més, és molt frustrant pensar que si ara em surt el text més ben parit de tots els temps, el més chupi del món mundial, qui ho sabrà? Ningú! Perquè ningú llegeix ja les xorrades que penjo per aquí.

Bé, això em fa pensar en que és bastant inútil estar escribint això com si hi hagués un “tu” que no soc “jo” que m’està (o més ben dit, estarà) llegint, ja que en el fons no deixa de ser una despedida cap a mi mateixa materialitzada en una web que no té ni una sola visita mensual! De vegades no puc evitar sentir-me lleugerament estúpida...

Nota: si hi ha un “tu” que no soc “jo” que està llegint això (cosa més o menys igual de probable que que em toqui el “gordu” de nadal havent comprat només dos números), siusplau SIUSPLAU, que no se senti ofès per la NO-insinuació d’una possible falta d’identitat per part d’aquesta persona, en CAP MOMENT és la meva intenció ofendre l’únic/a lector del meu meravellós blog! (De totes maneres, si has arribat fins aquí, un consell d’amiga: igual no et vindria malament una mica de teràpia... per si de cas.)

Subnota: si “tu” (que no “jo”) et sents tan tan ofès amb la NO-insinuació de la teva possible falta d’identitat, i t’entren unes ganes boges i irrefrenables de cagar-te en mi i en la meva família, tenim un llibre de reclamacions (vegi apartat COMENTARIS) disponible per a tots (bé... qui diu tots diu per “tu” o per “jo”, dic... per “mi”... ¿? Tan és! Per qui vulgui o pugui!)

En fi, pilarí... aquest és l’últim paràgraf d’una història curta i desafortunada, frik i desapasionada. Internet té aquestes coses... en dos minuts et fas un blog, en tres te’n canses perquè si no et costa cap esforç, tampoc li dones cap valor (no si al final em sortirà una pedazo de moraleja digna de passar als ANALES –qui va decidir posar-li aquest nom a la paraula, hauria d’estar tancat per pervertit i depravat!- de la història i ningú –bé, tu si... però com que ja t’has cagat en mi uns quants cops, tinc tot el dret del món de seguir ignorant-te!- llegirà això mai... Qué vida más triste!

p.d.: aquest és el típic paràgraf buit de contingut que només serveix per tocar una mica els ous al personal... res, que em feia gràcia escriure alguna cosa sota de “l’últim paràgraf”, però ja he dit que no vaig especialment sobrada d’idees

p.d.2: de veritat algú ha arribat fins aquí baix??? Si jo mateixa ja fa molta estona que he deixat de llegir i estic fent uns solitaris!!

2008-10-25T08:42:00.000+02:00

- Es bueno que las vidas tengan varios círculos. Pero la mía, mi vida, sólo ha dado la vuelta una vez y no del todo. Falta lo más importante. He escrito tantas veces su nombre dentro. Y aquí, ahora mismo, no puedo cerrar nada. Estoy solo.

- Voy a quedarme aquí todo el tiempo que haga falta. Estoy esperando la casualidad de mi vida, la más grande, y eso que las he tenido de muchas clases. SI. Podría unir mi vida uniendo casualidades. La primera y la más importante fue la peor...

Estas noches te espero mirando al sol. ¡Venga valiente!, salta por la ventana.

LOS AMANTES DEL CÍRCULO POLAR

(www.cinépatas.com)

Grandíssima-grandiosa película... no es pot descriure, s'ha de veure.

http://www.imdb.com/title/tt0133363/

Reflexions freudianes

2008-10-01T16:15:00.000+02:00

Sobre el mandamiento "Amarás al prójimo como a ti mismo":

"Mi amor es, para mí, algo muy precioso, que no tengo derecho a derrochar insensatamente. Me impone obligaciones que debo estar dispuesto a cumplir con sacrificios. Si amo a alguien, es preciso que éste lo merezca por cualquier título. Merecería mi amor si se me asemejara en aspectos importantes, a punto tal que pudiera amar en él a mí mismo; lo merecería si fuera más perfecto de lo que yo soy, en tal medida que pudiera amar en él al ideal de mi propia persona; debería amarlo si duera el hijo de mi amigo, pues el dolor de éste, si algún mal le sucediera, también sería mi dolor, yo tendría que compartirlo.

En cambio, si me fuera extraño y si no me atrajese ninguno de sus propios valores, ninguna importancia que hubiera adquirido para mi vida afectiva, entonces me sería muy difícil amarlo. Hasta sería injusto si lo amara, pues los míos aprecian mi amor como una demostración de preferencia, y les haría injusticia si los equiparase con un extraño."

Freud, S. (1966): El malestar de la cultura.

Sé que pot ser molt frikie, però és que em va encantar!

Reflexionem-hi, siusplau, reflexionem-hi!

La crisi (immobiliària)

2008-09-24T19:20:00.000+02:00

Bé... tot i que la crisi no sigui cosa de broma, quan vaig veure aquesta vinyeta, no vaig poder evitar retallar-la i penjar-me-la a l'habitació.

Puja l'atur, puja la gasolina, pugen les hipoteques, els preus, etc. i, amb tot això, també puja la irritació i el "borderío" de la gent en general i les persones, en particular... Perquè després anem explicant als nens els contes aquells en què els pobres són feliços i els que estan tristos són els reis o els marquesos! Jà! Repito... Jà!

Que els diners no fan la felicitat! Però amb ells pots comprar moltes coses que t'ajuden a tenir-la (lease una casita, un coshe, unos amigos... - ¡ay no! ¡eso no! xD). Per tant, una servidora ha decidit fer-se rica a costa de les Quinielas de Furbol o qualsevol altre mètode legal, o no, que se preste...

Y si no te gusta, pues no mires! xD

He aquí la chorrada del día!

2008-09-17T17:38:00.000+02:00

Ho he vist a la tele i m'ha fet gracia, què vols que et digui... L'home més petit del món (74cm) al costat de la senyora que té les cames més llargues (132cm)... li arriba als genolls!!!!
(i ojito a lo desproporcionada que està la tia! medeix 1.98 "només" per l'1.32 de cames!!!!! i lo fort és que tot i així es segueix posant talons! xDD on anirem a parar...)

Ale! Aquí queda... xD

WIIIIIIII!

2008-09-15T17:19:00.000+02:00

Aquí tenim el mitiquíssim i sensacional video que dóna nom a aquest blog "Voy a matar a Moe":

dins del capítol "Boda Indemnización" Cap. 16 de la 9a Temporada

Re-començant...

2008-09-15T12:56:00.000+02:00

Per diversos problemes amb el blog anterior, re-començo amb un nom nou... a veure si amb aquest tenim més èxit! xD

En un moment màxim d'avorriment i inspiració (juassssss!), neix aquest intent de projecte on s'hi podrà trobar de tot (però res d'útil): pensaments i reflexions sobre temes existencials, videos, anuncis, xorrades, etc.

I per quan estigui habilitada (si finalment ho aconsegueixo), siusplau!!! Clickeu als anuncis del senyor Google i col·laboreu una mica amb la causa humanitària de Salvem la NinsEconomy! ;)

Pròximament, més novetats!

-------------------------------------------------------------------------------------------------

Debido a algunos problemas con el anterior blog, re-empiezo con un nombre nuevo... a ver si con este tengo más éxito! xD

En un momento de máximo aburrimiento e inspiración (juassss!), nace este intento de proyecto donde podréis encontrar de todo (pero nada útil): pensamientos y reflexiones sobre temas existenciales, videos, anuncios, chorradas, etc.

Y para cuando esté habilitada (si al final lo consigo), por favorrrr!! Clickad en los anuncios del señor Google y colaborad un poco con la causa humanitaria de Salvemos la NinsEconomy! ;)

Próximamente, más novedades!